BIOGRAFIA

Nascut a Barcelona el 1946, Joan-Carles Roca Sans entra a la pintura a finals dels 70′, quan les avantguardes encara dominen l’escena artística i decideix nedar contra corrent. Aprèn les bases de l’ofici a la facultat de Belles Arts i gira la mirada cap a la Grècia clàssica i el Renaixement, elaborant un estil propi amb voluntat postmoderna lliurant-se a la revisió de certs aspectes de l’art del passat amb continguts inspirats en vivències pròpies. A meitat dels 80′, les seves propostes estan en línia amb altres aparegudes a Itàlia i Alemanya, on passa llargues temporades (Stuttgart, Dusseldorf i Munic) d’on absorbeix la força de la tradició centreeuropea i sintetitza l’expressionisme.

A partir del 2000 incorpora diferents temporalitats i re inventa l’expressionisme sintètic que ja havia creat quinze anys abans fent servir la línia del dibuix com a element clau per a la distribució de colors. Manté i perfecciona la seva aposta per atrapar la vida, dibuixant-la i pintant-la per convertir-se en part. Tot i que d’arrel pop i urbana, la seva obra es caracteritza per la coherència interna i una iconografia personal desbordant. En aquest pintor és impossible separar vida i obra, per això cada quadre és una pàgina de la seva biografia. Ha fet més de cent exposicions individuals i les seves obres han entrat en nombroses col·leccions públiques i privades.

Durant els darrers deu anys Roca Sans recorre la Mediterrània i explica l’experiència de cada viatge publicant catorze episodis d’ampli repertori temàtic mitjançant relats de ficció i suports plàstics que incorporen la pintura, l’escultura i la novel·la gràfica amb l’aplicació de noves tecnologies, destacant la fixació de la llum en suports com el marbre i el metacrilat així com les novel·les gràfiques en format de vídeo. És el projecte Ermoupoli, que l’artista cancel·la el 2017 per continuar explorant mitjançant la pintura estricta la disponibilitat polisèmica de la imatge i cercar una narrativa on cada espectador pugui construir el seu propi relat.

Abans del 2000

Roca Sans va creant un estil personal que eclosiona a Munich en 1985 i que es pot definir de sintètic–expressionista. Des d’aleshores i durant quinze anys el castell de Palau sator és el lloc on es desenvolupa el seu món artístic i existencial.

EL PARADÍS PERDUT 1974-1984

1974/79 – Roca Sans s’inspira en els escrits de Giulio Carlo Argan sobre el revival i es defineix com post-vangardista abans d’inventar-se paraules com post modernitat o trans avantguardisme. Pel pintor, el que no és tradició és plagi. No contempla l’art si no com la possibilitat de donar una visió personal de la condició humana i per tant ha de ser figuratiu.

El llibre La experiencia ampurdanesa (1979) reflecteix la recerca d’una Arcàdia perduda amb un llenguatge de marcat simbolisme. Quan, anys desprès, Cyprus Art edita el catàleg El jardín del Edén (2008) en referència al Baix Empordà, amb tots els artistes que han exposat durant vint anys en aquesta galeria de referència, s’escullen dos quadres seus dels 70’ per a la portada i la contraportada.

1980 – Les seves sèries Pastorals Empordaneses donen una visió de la vida mediterrània des d’una nostàlgica perspectiva urbana. És un exercici de construcció simbòlica, que acota el paisatge per convertir-lo en territori, que seria, en una concepció bergsoniana del terme, un territori “viscut i actualitzat, més que representat”.

1981/82 – Al seu llibre L’Empordà, poesia pictòrica trobem una interpretació d’aquest paisatge cultural en vint i sis quadres de gran format. El llenguatge es sintètic i mediterrani.

1983 – La col·lecció Una proposta mediterrània ofereix el resultat de les estades a les Balears i les illes gregues de la mar Egea, que li deixaran un record durador i on promet tornar en el futur.

1984 – L’artista intervé en espais arquitectònics i naturals en España i Alemanya. Decebut per la banalització i la degradació del territori, aquests Cicles de fragmentació són una parada en el diàleg plàstic amb la Natura.

LES LLUMS DE LA NIT 1985-1999

1985/86 – Com molts artistes de la seva generació, Roca Sans passa freqüents temporades a l’estranger, principalment a Alemanya i acaba residint a Munic, on articula un llenguatge que coincideix més o menys amb altres propostes que van aparèixer a Nova York, Berlín i Roma. És la sèrie Tanzende. Els anys que va viure a la capital bavaresa van marcar un punt d’inflexió i l’home es converteix en el centre permanent del relat.

1987/91 – El pintor adquireix el castell preromànic de Palau-sator. Anys més tard, la Fundació Catalunya Nostra li dona el premi Castells Culturals por la seva restauració. Des d’aleshores “La torre de Palau” se converteix en escenari d’activitats culturals.

1992/93 – Roca Sans explora mitja Europa (Berlín, Munic, Zurich, Düsseldorf, Amsterdam, Praga, etc.) per observar la vida, per atrapar-la, convertint-se així en part. José Luis Jiménez-Frontín en La mirada y el gesto interpreta als seus personatges como a executors de sacrificis primitius i els qualifica d’encertada fauna de víctimes – botxins.

1994 – El seu llibre La nit dibuixada, que recull dibuixos fets el 92 a Barcelona, és una mirada nostàlgica i agredolça a la nit d’una ciutat que ja mai serà la mateixa.
L’acompanyen les carpetes de serigrafies Les Ruïnoses y La ronda de nit.

1997 – El catàleg La nit del caçador de Josep Mª Cadena, ens mostra un resumen d’ experiències que van del 92 al 96 amb un llenguatge de marcat caràcter vital i narratiu, fent una paràbola de la societat postmoderna a partir d’un segmento lúdic de la mateixa.

2000 – El llibre Obra 1974-1999, escrit amb caràcter biogràfic por Roca Sans l’any 2000 s’encarrega de tancar aquests anys. Dona lloc a les següents seccions: El paradís perdut, Una proposta mediterrània, Cicles de fragmentació, Els anys de Munich El temps mira al temps, Les llums de la nit, Barcelona: el barri dibuixat, De dos en dos, Miralls d’aigua, Rembrandt: la llum d’un temps sobrehumà, Palaus de jade i Quaderns de viatge.

Després del 2000

Instal·lat a Torroella de Montgrí, l’artista re inventa el seu estil amb la incorporació de noves temporalitats. El Projecte Ermóupoli comença amb l’augment dels fluxos migratoris i acaba quan l’ascens dels partits populistes amenaça la cohesió de la Unió Europea.

LA CONQUESTA DE LA LLUM 2002-2006

2002/2006 – Una casa senyorial del segle catorze, en el centre de Torroella de Montgrí, reformada i ampliada en el disset, ofereix al pintor l’espai on presentar les propostes culturals més creatives, combinant obra contemporània amb escultura popular europea de alta època. Atrium Torroella, que és al mateix temps relat i trajecte, aposta por la qualitat i originalitat. No és un museu, sinó un concepte obert a canvis i experiències on l’estètica es posa al servei de les idees.

2002 – Una nit de Halloween en la sala de festes Paradiso dóna lloc al seu llibre: El saber és pecat? És mort?, un homenatge al poeta John Milton.

2007 – Brau edicions publica La Llum i la Norma. Després de passar por una sèrie de dramàtiques experiències personals, la seva recerca de la llum coneix un impuls renovat convertint-se en obsessió. Recuperant molts aspectes anteriors del seu llenguatge, Roca Sans arriba a un altre, gradualment més abstracte essencial al que va incorporant diferents temporalitats. Aprofitant las experiències dels 80, quan va sintetitzar l’expressionisme, el pintor revisa els patrons representatius del Barroc combinant la llum projectada amb la filtrada, i arriba a una manera de representar l’espai a través de l’equilibri de les temperatures. Aquest llibre inclou articles i xerrades de l’artista sobre estètica. La catalogació és temàtica i mostra un repertori on tenen cabuda: Els colors de l’Arcàdia, L’Eva mestissa, El domador de utopies, La mirada còmplice, Si tot és llum… Estrelles virtuals i Les passes de Mitra.

EL PROJECTE ERMÓUPOLI 2007-2016

Una platja de marbres de colors, les ganes de retrobar la joventut, el poder transformador del viatge, una historia on el que importa és el camí i no l’arribada, donen lloc al llibre Ermóupoli. És el punt de partida del projecte del mateix nom que contínua una tradició literària que va sorgir al Renaixement: una col·lecció de relats en diferents llocs de la Mediterrània, on uns personatges viuen experiències que transformen les seves vides.

El Projecte Ermóupoli es caracteritza per l’amor a l’experiment, la comprensió de la experiència artística como un fragment i com a fusió de diferents plànols antropològics: emoció i concepte, joc i serietat, raó i sentiment, ordre i caos. Aquest és el seu esperit. Posa de manifest la obsessiva presència del trinomi sexe, vida i mort que articula la trajectòria de l’artista.

Accedeix a la web del Projecte Ermóupoli

A TOTA LÍNIA 2017…

Finalitzat el Projecte al 2016, Roca Sans es dedica a rastrejar los secrets més amagats del seu propi fenomen pictòric on la narrativa permeti a l’espectador construir la seva pròpia història.